MEMORIA SELECTIVA Paret Formiguera (Sant Llorenç de Montgai) 13-01-2013


El pitjor de sortir poc a escalar és que, a sobre, quan ho fas el temps es posa tonto i plou. I aquesta era la previsió per diumenge. Suga s’ha passat dijous i divendres fent càlculs amb la informació meteorològica i ha determinat que el lloc més proper per escalar i on no plourà és Sant Llorenç de Montgai (i voltants és clar).
Quedem al Bruc a les vuit. Allà ens trobem, sota un cel ben núbol i amb un ventet fred i humid, l’Ene, en Suga i servidor. Montserrat està envolcallada per un gran núbol. Iniciem el viatge cap a ponent amb gran pessimisme. De fet quan passem la Panadella ja plou. Ene i jo riem de l’optimisme de Suga quan diu – Més endavant ja es veu com clareja-.
Sant Llorenç està tot moll, amb núbols i molta humitat. Les parets regalimen. Anem al bar, que es va omplint d’escaladors amb les mateixes cares tristes que nosaltres.
Quan ens fartem sortim a passejar a mirar les vies per la canalla dels triangle i les coves prehistoriques, llavors es posa a ploure. Estem a punt de llençar la tovallola i marxar cap a casa.
Quan deixa de ploure ens anem d’excursió per aprofitar el dia caminant una mica. Remuntem el Barranc del Mas del Cinto, travessem la via del tren i visitem les ruïnes del Mas del Cinto. És tracta d’una altra actividad tercergradista que ens agrada molt, la de visitar cases enrunades. Veiem més lluny un altra parell de ruïnes i enfilem cap allà. Entretant el dia sembla que s’arregla (el que resta del dia perque en tot això el matí gairebé ja ha marxat). Tornem cap el cotxe i ja veiem gent relliscant sobre les mullades roques de la Cresta del Tio María. Agafem el material i enfilem cap a la Formiguera a provar sort.
I al final tenim sort. Amb una mica de ventet i un poquet de sol la paret s’assecat una mica (no gaire) i ens podem enfilar per la “Memoria Selectiva”. Mirant on poses els peus per no trepitjar fang i on t’agafet per no mullar-te le ma Suga fà la primera tirada (IV), jo la segona (V) i una altra vegada en Suga la tercera (V). Així al final hem pogut escalar i arribem adalt ben contents. Preparem el ràpel per la normal, Suga diu que voldría fer una altra però es que el dia ja marxa i encara no em dinat. Rapelem i ens donem per satisfets d’haver pogut escalar tot i tenir el temps en contra.

Corvus

Todas las fotos http://sdrv.ms/VFZ8jc

Las ruinas en plan tenebroso      Visitando las ruinas

Desesperacion por no escalar?Pie de viaHene atacando el pasoFin de viaCorvus en pleno VSuga en el ultimo largo

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: